El temps de forma passiva o de forma activa.

“El temps se’m tira a sobre”, “No tinc temps”, “El temps se m’escapa”, “Aquesta persona em roba temps”, “Em falten hores al dia”… quantes vegades has pronunciat aquestes frases, oi?
Són frases que ens pesen molt, però que no tenen res de dolent, és clar que no.

És interessant ser conscients que la nostra comunicació, i el nostre llenguatge en concret, reflexa sempre els nostres pensaments i les nostres emocions. Per tant si aquestes frases no ens agraden o no ens donen el poder de ser més importants nosaltres que el temps hem de saber que ho podem canviar. I com ho podem fer?

El llenguatge és una eina molt potent, hem d’aprendre a utilitzar-lo de manera eficient en benefici nostre. En això i té molt a dir la Programació Neurolingüística, de fet, ens ajuda molt a comprendre aquesta relació entre el que pensem, el que sentim i el que diem o fem.

La PNL distingeix moltes formes d’experimentar el temps, però avui ens centrarem en dues: relacionar-se de forma passiva o de forma activa.

La forma passiva parteix de la següent idea principal: “El temps és una cosa que existeix fora de mi, sobre la que no tinc tot el control”. El temps és qui em domina, jo em rendeixo al temps, estic a la seva mercè. Pensa-ho… Les frases del principi encaixen en aquesta idea general.

Llavors, si ens relacionem passivament amb el temps, és normal que se’ns acabi, que ens el robin, que se’ns escapi… i que no puguem fer pràcticament res per evitar-ho. És el descontrol!

Com et sonen les frases “Em reservo temps per fer el que m’agrada”, “Vull dedicar temps a treballar aquesta tarda”, “Demà ocuparé el meu temps anant a comprar a …”, millor?

Aquesta és la forma activa que parteix, per la seva banda, de la següent idea: “Jo controlo el meu temps i decideixo com utilitzar-lo i organitzar-lo”. En aquest cas sóc jo la que em tiro damunt del temps, sóc la persona que agafo les regnes.

Aquesta idea veu el temps com una eina per nosaltres, no com una cadena. El temps, doncs, és modelable i està al nostre servei. Jo el controlo!

Estaràs d’acord amb nosaltres que això sona molt millor que les primeres frases de l’article. I, el que és més clau, per pronunciar-les o pensar-les has hagut de canviar la teva relació amb el temps, la teva forma d’experimentar-lo.

En aquest cas, sóc jo que fa que allò que vull, allò que desitjo fer càpiga a dins el temps.

El llenguatge ens ajuda molt i a partir d’aquí una organització bàsica i ordenada de com el puc administrar. Estarem d’acord que no sempre és fàcil, però també estarem d’acord que una bona planificació pot alleugerar l’estrès per no poder arribar a tot arreu.

Hem de ser conscients de les hores que té el dia, de les que necessitem per descansar, per alimentar-nos, per treballar, i per gestionar la resta d’activitats.

Fa uns anys una gran mestra em va plantejar que l’espontaneïtat té a veure amb el control, amb la planificació i no m’ho vaig creure. Va ser al cap d’un temps quan vaig saber planificar el meu temps i que els canvis de plans i l’espontaneïtat encaixen millor quan tens les coses planificades.

Simplement es tracta de canviar una activitat per un altre i, simplement, fer-les encaixar, com si es tractés d’un trencaclosques. Serà que la mestra tenia raó?

El tema del temps ens porta a tothom de bòlit, per això et convidem que investiguis com el vius tu i si t’agradaria gestionar-lo d’una manera més eficient. Com t’agradaria viure el teu temps?