Sóc esclau del temps!!

“El temps se’m tira a sobre”, “No tinc temps”, “El temps se m’escapa”, “Aquesta persona em roba temps”, “Em falten hores al dia”… segur que alguna vegada has pronunciat aquestes frases, oi? No té res de dolent, és clar que no, però no podem oblidar que la nostra comunicació, i el nostre llenguatge en concret, reflexa sempre els nostres pensaments i les nostres emocions. La Programació Neurolingüística, de fet, ens ajuda molt a comprendre aquesta relació entre el que pensem, el que sentim i el que diem o fem.

 

La PNL distingeix moltes formes d’experimentar el temps, però avui ens centrarem en dues: relacionar-se amb el temps de forma passiva o de forma activa.

La forma passiva parteix de la següent idea principal: “El temps és una cosa que existeix fora de mi, sobre la que no tinc tot el control”. Pensa-ho…les frases del principi encaixen a la perfecció en aquesta idea general. Llavors, si ens relacionem passivament amb el temps, és normal que se’ns acabi, que ens el robin, que se’ns escapi… i que no puguem fer pràcticament res per evitar-ho.

 

agenda

 

La forma activa parteix, per la seva banda, de la següent idea: “Jo controlo el meu temps i decideixo com utilitzar-lo i organitzar-lo”. Aquesta idea veu el temps com una eina per nosaltres, no com una cadena. El temps, doncs, és modelable i està al nostre servei. Com et sonen les frases “Em reservo temps per fer el que m’agrada”, “Vull dedicar temps a treballar aquesta tarda”, “Demà ocuparé el meu temps anant a comprar al supermercat”. Estaràs d’acord amb nosaltres que això sona molt millor que les primeres. I, el que és més clau, per pronunciar-les o pensar-les has hagut de canviar la teva relació amb el temps, la teva forma d’experimentar-lo.

 

Et convidem que segueixis investigant sobre aquestes i altres formes de viure el teu temps i a descobrir com la PNL et pot ajudar a gestionar millor el teu dia a dia.