Existeixen moltes definicions diferents de Programació Neurolingüística, segurament tantes com persones coneixen la disciplina. Unes definicions són més acadèmiques i utilitzen un llenguatge més tècnic i especialitzat (“la PNL és l’estudi de l’estructura subjectiva de l’ésser humà” diu una d’aquestes definicions), i d’altres són més senzilles i utilitzen un llenguatge molt més quotidià (“la PNL estudia el comportament de les persones” diu alguna d’elles).

Quasi totes les definicions són vàlides, ja que totes fan referència a l’objecte central d’estudi de la Programació Neurolingüística: les persones. Alguna definició especifica més els aspectes de l’ésser humà dels que la PNL realment se n’ocupa, i alguna altra és més ambigua en això, però definitivament totes apunten al fet que la PNL és una disciplina d’estudi del funcionament humà.

Per nosaltres, una molt bona definició de la PNL és aquella que diu que la Programació Neurolingüística és la disciplina que estudia la relació que existeix entre els nostres pensaments, les nostres emocions i els nostres comportaments. Tan senzill i tan complex com això.

És una disciplina de gestió comunicativa, emocional i relacional, que ens permet agafar les regnes del nostre dia a dia i connectar profundament amb la nostra vida. Ens ensenya a comprendre millor a les altres persones i a nosaltres mateixes: com pensem i com sentim i com tot això ens fa relacionar-nos amb el món?

Aquest coneixement ens porta a millorar la nostra vida i la de les persones properes a nosaltres: gestionar els conflictes, aconseguir objectius i somnis, transmetre millor les nostres idees i opinions, ser més creatius, etc.

Als anys setanta, un jove estudiant universitari anomenat Richard Bandler va contactar amb el professor John Grinder un lingüista especialitzat en Gramàtica Transformacional per esbrinar com grans terapeutes i comunicadors del moment obtenien grans resultats a través del llenguatge.

Així doncs, en Grinder i Bandler van observar, van modelar, van extreure un model d’allò que feien tan bé en Fritz Perls (fundador de la Teràpia Gestalt), Virgina Satir (mare de la teràpia familiar), Gregory Bateson (antropòleg), Milton Erickson (metge i innovador en la hipnosi natural). Van estudiar el que veien i escoltaven d’aquestes persones als que anomenaven MAGS i van descobrir el com feien, el com aconseguien aquells resultats.

L’esperit i la filosofia de la PNL, no consisteix a saber què fan les persones, sinó que consisteix a saber com les persones fan les coses, com pensen i com senten. I no només en un entorn de teràpia, que a l’origen de la PNL va ser una cosa circumstancial, sinó en qualsevol àmbit personal i laboral.

La PNL és una poderosa eina de vida personal i professional.